Рита

La part més difícil d'aquest exercici és deixar-lo anar. La galleda no anirà enlloc i els teus braços finalment descansaran.

No pots portar els pits sencers durant molt de temps. O te'ls poses o te'ls treus; el teu cos no té cap altra opció.

És una imatge divertida i precisa: l'ansietat és quan portes una galleda plena i tens por de vessar-la, tot i que ningú t'ha demanat que la portis.

Un vespre buit no és buit, sinó un lloc on pots posar alguna cosa. Normalment, alguna cosa bona acaba allà.

I no l'acabaré. Una llista inacabada és més honesta: mostra què és important i què s'ha afegit per aparèixer.

Dormir, un passeig i una persona a qui pots enviar missatges de text en qualsevol moment. La resta és només un truc.

No va ser l'esforç el que em va salvar, sinó admetre que el dia havia fracassat. Normalment és aquí on comença a tenir èxit.

Perquè vaig llegir en algun lloc que tota la gent d'èxit fa això. T'explicaré com va acabar.

Parlo a la càmera com si fos la persona que tinc davant. Si no, es converteix en una lliçó, i ningú no n'ha demanat cap.

T'ho diré amb sinceritat, i no de la manera que es diu normalment en converses sobre productivitat.

No escric un resum del dia, sinó tres línies: què ha passat, què sento, què ve després. No cal res més.

Els primers trenta minuts són sense pantalles. No és per disciplina: el cervell s'ha de despertar abans que s'hi posi res.