Declan Hayes

Dos motoristes, un semàfor en vermell, quaranta segons discutint sobre la pressió dels pneumàtics. Un dimarts normal.

Baixa la càmera i deixa que la bicicleta vingui cap a tu. Perseguir-la mai sembla ràpid; estar quiet sí que sembla.

La pluja no fa que les carreteres rellisquin. Els primers deu minuts de pluja sí que ho fan, quan l'oli s'aixeca. Després d'això només queda mullat.

No la clau dinamomètrica. Una safata magnètica barata, perquè el cargol que deixes caure és el cargol que mai trobes.

Sortida abans de les vuit i tornada abans del trànsit. La millor carretera d'Irlanda és qualsevol carretera sense ningú.

Fa dos hiverns ho tenia escrit i mai vaig prémer enviar. Algunes màquines només les valores quan algú altre les vol.

Taps per a pneumàtics, una petita bomba de gasolina, brides de seguretat i diners. Tres d'aquests m'han portat a casa; el quart m'ha portat un cafè.

Ho vaig publicar, vaig rebre dues trucades i vaig retirar l'anunci el mateix vespre. Hi ha màquines que només valores quan algú altre les vol.