Алина

Entre aquestes dues preses hi ha quaranta minuts i una constatació que la idea era dolenta des del principi.

Un polze amunt és el meu gest de "ara ho explicaré tot". Normalment va seguit d'una història de la qual sóc el culpable.

Va ser més fàcil trucar: al cap de quatre minuts, explico per què no vaig enviar un missatge. Camino i acabo la conversa: el missatge de veu em segueix fins a la botiga i s'atura al semàfor. "He escoltat" i silenci. De vegades, la resposta només és una cara somrient. Demà enviaré un missatge. No ho faré.

Abans fotografiava durant el dia perquè "és més correcte". Però em passen coses estranyes al vespre, així que ara fotografo al vespre.

Все важные разговоры моей жизни происходят стоя посреди кухни, с чайником, который вот-вот закипит.

Между дверью и машиной мне задали три вопроса. Вернулась через час.

Сказала дома: выхожу на пять минут. От двери до машины — три вопроса, два пакета и один день рождения, о котором я, конечно, забыла. Итого час.