Ксения

Els millors vint minuts del dia són quan ja ho tens tot fet i pots simplement estar-te allà dret. Això és descans, no estirat amb el mòbil.

L'hora abans de l'entrenament no es passa a la sella. Primer les peülles, després el coll, després tota la resta, i només llavors pots muntar a qualsevol lloc.

Un cavall et detecta abans que muntis. Mentre camino pel passadís amb la brida, ja pot saber si estic tranquil o tinc pressa. Primer contacte, després una ordre: una mà al coll és una conversa, no una carícia. No tries el temps, tries la teva forma. Una sessió d'entrenament perduda per pluja no es reprograma; desapareix. Caminar també és feina: mitja hora es dedica a escalfar i caminar.

Отсюда видно то, чего не видно с трибуны: игроки бегут не за мячом, а на пустое место, куда мяч только полетит.

Тренировки нужны ради вот этих секунд. В зале ты повторяешь движение сто раз, чтобы здесь не думать о нём ни разу.

Судить игру тяжелее, чем играть: бегаешь столько же, а ошибиться нельзя ни разу. Пять километров за матч и ни одной паузы.

A la foto es veu preciós, però a la realitat és difícil: el cavall suporta el seu pes sobre les potes del darrere, i això no es pot fer sovint; les seves articulacions no són de goma.

Галоп кажется быстрым, а на деле он мягче рыси: в нём есть фаза полёта, и спина всадника отдыхает.

El galop és més suau que el trot: té una fase de vol, i l'esquena descansa. Només fa por les cinc primeres vegades.